Aquesta és una etiqueta de les moltes etiquetes perilloses que comprenen certs prejudicis. De fet, en un primer moment ens fa pensar en tota aquella música d’escenari, amb el màxim de respecte i atenció del públic assistent vers els músics que interpreten una obra d’un compositor (i la paraula obra també connota milers d’idees). A altres camps musicals també existeix aquest tipus de música culta. Al jazz per exemple, el pianista Keith Jarret demanava explícitament al seu públic que respectés la seva música, sense sorolls ni aplaudiments entre solo i solo. Aquest concepte de música culta arriba a la música popular. I no ho dic pel jazz, que de popular diriem que en segons quins músics té ben poc de popular, sinó pel concert que vaig assistir de “Els Pets fan teatre”. Volia saber què feien exactament els Pets dins d’un teatre. Només amb aquest format de concert, on no hi havia fum de totes menes ni alcohol, tot ple de cadires per seure, una il·luminació molt estàtica, amb teló a l’escenari… han deixat de ser momentàniament música popular? I música popular no deixa de ser una etiqueta, com la de música culte. Són dues etiquetes antagòniques? Què és realment música popular?
Per casualitat, sense saber-ho, he entrat a la teva pàgina personal. M’ha semblat molt currada i amb molt d’estil. Felicitats per la feina feta i endavant amb la música!
ola soi mexicana i quiero saber cosas de la musica mexicana soi anhi de rbd
quiero saber cosas de la musica culta gracios a los fans!!
soi fan de rbd!!1me gusta muxo quiero hacer un grupa de fans!!viva rbd i anahitequiero (es la de verdad quien a escrito)deww
hola ami tambe me agrada rbd hafssa_hulita@ hotmail.com