Amb aquest títol podria parlar de les aplicacions informàtiques a la música, des del sistema MIDI fins al món de l’enregistrament passant per la composició amb mitjans electrònics i multimèdia. Però no, la idea va en una altre sentit. Concretament amb les reflexions d’un anunci televisiu d’una coneguda companyia de telèfons que relaciona els dos conceptes del títol d’aquest post. De fet, diuen que la segona gran despesa mundial després de l’armament és el màrketing, i cada vegada m’ho crec més. Penso que és molt encertada la relació que s’esdevé entre tocar un teclat d’ordinador i un teclat de piano, el paral·lelisme que se’n fa quan escriu poc a poc amb una sonoritat més tranquilitzada, i l’energia que es despren de l’escriptor amb la sonoritat alegre i àgil del piano, amb escales i arpegis amunt i avall. A més, els rostres expressius facials dels escriptors d’ordinador responen molt bé als automatismes que ens ensenyen des de petits i que tenim totalment interioritzats (estic pensant ara amb el típic recurs pedagògic musical culturalment acceptat, com és la sonoritat alegre del mode Major i la trista del mode menor). Per tant, un bon professional del màrketing, ha de saber detectar tots aquests automatismes que de tant assumits que els tenim, acostumen a ser una de les coses més difícils de trobar. De vegades, sembla trist (i no cal escoltar un mode menor per semblar trist) haver d’estudiar tant per acabar trobant automatismes i obvietats. Seguiré donant-hi voltes sobre tot això cada vegada que vegi l’anunci…
0 Respuestas a “Informàtica musical”